Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

El veïnat de Parc Riu Clar reclama recuperar i dignificar els Montgons

L'Associació veïnal, Fòrum Espai Cultural i Òmnium organitzen una sortida per conèixer el poblat medieval abandonat que compta amb una església romànica i un castell

Foto de grup entre els participants a la sortida als Montgons Foto de grup entre els participants a la sortida als Montgons ÒMNIUM
Patrimoni Redacció Infocamp
Dimarts, 19 Març 2024 07:25

Diuen els veïns i les veïnes de Parc Riu Clar que són el barri més petit de Tarragona, però amb el somriure més gran. I podríem afegir, que malgrat són un petit veïnat amb poc més de 350 persones cendases, atresoren a tocar de casa seva un dels jaciments arqueològics més desconeguts i impactants de la ciutat: els Montgons. Un assentament que va ser abandonat al segle XVII i del qual es té poca informació degut al seu abandonament i poc interès de les administracions.

Ara, l'Associació de Veïns Amics de Parc Riu Clar, Fòrum Espai Cultural i Òmnium Tarragonès estan treballant per canviar aquesta realitat amb una sèrie d'accions que van començar aquest cap de setmana passat amb una excursió guiada als Montgons, on van participar una trentena de persones. Mitjançant la informació compilada pels periodistes Enric Garcia i Fran Richart, els assistents van poder descobrir la importància d'aquest poblat, que va ser el primer terme independent fora les muralles de Tarragona, el segle XII, convertint-se així, podríem dir, en el primer barri de la ciutat.

Un poblat mil·lenari

"No en teníem ni idea que a tocar del Polígon Riu Clar tenim una església romànica tan desatesa i oblidada", va ser la declaració més sentida durant la visita que van organitzar els veïns amb Òmnium. Els Montgons és un lloc molt especial, no només per l'impacte del seu abandonament, sinó perquè historiadors i investigadors daten que l'assentament podria haver-se iniciat en l'epipaleolític (és a dir, fa uns deu mil anys), passant a convertir-se després en una vila ibera, posteriorment romana i finalment, en una senyoria tarragonina fundada durant la repoblació del territori a mans de Robert d'Aguiló, príncep normand que va governar Tarragona durant més de 30 anys en el segle XII.

Vestigis d'aquesta època en son testimoni l'església de Sant Julià que encara resta en peu i considerada una construcció de "romànic en transició" de vuit per quatre metres de grandària. Sense pretensions estilístiques, aquesta arquitectura il·lustraria com era la religiositat rural en l'època de la feudalització del territori, on la tècnica constructiva barrejava maçoneria amb el treball de carreu. La seva deixadesa ha fet que els Montgons hagin patit l'espoli com es pot comprovar en l'arc de canó de l'entrada del temple, on van desaparèixer a les acaballes del segle passat les dovelles i la porta d'accés. Del castell que servia de baluard pel "senyor" que manava en aquestes parcel·les que van arribar a les 260 hectàrees, només queda un mur amb espitlleres, per on es guaitava o es defensava la posició.

Recuperació urgent

Les coves son un altre atractiu dels Montgons on s'especula que els eremites, és a dir ermitans cristians, van viure, allunyant-se de la ciutat per la seva vida contemplativa. Una de les explicacions de l'origen del nom dels Montgons, podria ser que deriva de "monuchos", que en llatí significa "monjos". Tot i això, no hi ha encara consens dels estudiosos per saber d'on prové l'etimologia del lloc. En una cosa si estan d'acord els historiadors i arqueòlegs: cal recuperar, estudiar i classificar aquest lloc degut la seva importància i frenar la seva regressió. Investigadors consultats estan convençuts que sota la runa dels Montgons es podrien fer troballes dignes d'un museu.

Els Montgons, que antigament delimitava amb Constantí, Centcelles i Tarragona, està esperant que els seus secrets siguin desenterrats i qui ha agafat el testimoni per aquesta fita són els seus actuals veïns i veïnes cinc segles després. Ara només cal que els partits polítics de Tarragona facin efectiu el seu compromís aprovat per unanimitat el 2019 i treballin amb l'Incàsol, propietària dels terrenys, per dignificar i recuperar un pedaç no gens menyspreable de la història de les nostres contrades.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: